Montenegro és el darrer país que s’ha independitzat al món. I ho va fer com a conseqüència de resultar positiu el referèndum d’autodeterminació celebrat el 21 de maig del 2006, amb el 55,5% de vots positius i amb una participació del 86,5%.

Val a dir que la Unió Europea va fixar com a criteris per ser acceptat que havia de tenir una participació superior al 50% i tenir més del 55% de vots afirmatius, i això suposa un reconeixement explicit del dret a l’autodeterminació per part de la UE, i la primera vegada que es fixen unes normes del joc.

Però el 55,5% no és un resultat molt ajustat? Si ens fixem en el mínim establert per la UE, podríem pensar que és molt ajustat, però si ho comparem amb els vots negatius (185.002 vots, 44,5%) el 55,5% està 11 punts percentuals per sobre dels vots negatius, i en xifres absolutes 230.661 vots son forces més que 185.002, concretament: 45.659, així que hi ha una diferència considerable.

Cal destacar que la velocitat amb que van aconseguir la plena sobirania i reconeixement internacional és espectacular:

-El 21 de maig del 2006 els montenegrins/es votaven el referèndum

-El 3 de juny es feia la declaració formal d’independència al parlament.

-El 9 de juny Islàndia és el primer estat en reconèixer Montenegro, i així ho fan la resta d’estats inclosa la República de Sèrbia (declarada successora de l’estat de Sèrbia i Montenegro).

-El 12 de juny la UE feia el seu reconeixement.

-El 21 de juny esdevé membre de l’Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa.

-I finalment el 28 de juny ja era membre de ple dret de l’Organització de les Nacions Unides.

Així que en 38 dies des del referèndum va passar a ser un estat plenament sobirà i amb ple reconeixement internacional.

Per a més informació sobre Montenegro podeu consultar la viquipèdia.

Per a més informació sobre el procés d’independència i una interessant comparació amb els Països Catalans recomanem el llibre:

“Montenegro sí, Catalunya també” escrit a quatre mans per Hèctor López Bofill, i Uriel Bertran Arrué, que van ser observadors directes de tot el procés.

Publicat per “ara llibres”.

Per a fer comentaris i aportacions us preguem que les feu al fòrum.

Aquesta entrada fou publicada el Dimecres, 19/09/2007 (01:31) i està arxivada dins Casos d'èxit. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Els comentaris i els pings no estan permesos.